Descarga aquí la entrevista original del diario El Triangle
Com definiria els grups de ciberactivistes?
Es tracta d’una acció concreta i determinant per fer visible l’existència d’un malestar. L’exemple més clar, el tenim en la lluita per la llibertat d’Internet, on els seus membres generen atacs DDoS que fan caure webs pro- motores d’una legislació que preveu el control de la informació i dels continguts que hi circulen. Des de la seva aparició, no solament ha aconseguit massificar i difondre la utilització de la xarxa com a mitjà de protesta social, sinó que crea un nou subjecte que sorgeix des de l’anonimat a favor d’un cos col·lectiu.
Per què susciten tant temor?
Perquè no tenen dirigents, de la mateixa manera que proposen accions en les quals qualsevol internauta pot participar-hi des de qualsevol indret. Això els fa difícilment identificables. Cal recordar que s’inspiren en l’atac amb DDoS contra el web del Govern de Mèxic, realitzat pel grup Critical Art Ensemble arran de l’aixecament de l’EZLN el 1995, així com en el moviment del programari lliure o del portal independent Indymedia, nascut l’any 2000. Anonymous i Lulz Sec han aprofitat aquestes experiències i el potencial d’Internet per esdevenir una eina de transformació social.
Van més enllà de la denúncia?
Promouen noves formes d’organització, ja que, a diferència del caràcter delicitiu que des del poder se’ls atribueix, agrupen subjectes anònims que prenen consciència crítica i decideixen participar en una xarxa de ciberactivisme sense necessitat de tenir grans coneixements informàtics. De fet, els atacs posen de manifest la pròpia inseguretat del sistema.
Som davant d’una guerra cibernètica?
La ciberguerra és un concepte que es desenvolupa des de l’operació Tempesta del Desert, la primera invasió a l’Iraq per part dels Estats Units l’any 1991, quan s’ultima per a la guerra l’ús de nova tecnologia, com van ser les anomenades bombes intel·ligents. No obstant això, parlar avui d’una ciberguerra, entesa com l’enfrontament amb mitjans tecnològics entre dues potències militars, crec que és inexacte. Més aviat som davant de noves formes de protesta que poden donar, com passa actualment a Egipte, a Líbia o a Tunísia, fortes transformacions polítiques i socials, les quals ens desmostren la potencialitat que té la xarxa.
L’activisme contra el poder que té lloc través de l’ús de la xarxa obliga cada dia a buscar més l’anonimat?
Aquí apareixen dos àmbits d’incidència clarament diferenciats. D’una banda, les xarxes socials tal com es- tan desenvolupades –Facebook i Twitter–, que són com- pletament antagòniques al concepte d’anonimat en la mesura que els usuaris exhibeixen el seu perfil. Són eines que, gràcies a la rapidesa en la distribució d’infor- mació i de continguts, alguns moviments socials les utilitzen per difondre activitats; d’altra banda, tenim la construcció col·lectiva de fenòmens que, de forma espontània, apareixen a la xarxa fruit de l’aportació anònima de cada individu, com són Anonymous o Lulz Sec.
Què en pensa, de l’opinió que moltes intervencions des de la xarxa queden en mera agitació, però no aconsegueixen canviar les polítiques?
Hi discrepo, ja que la informació és el primer pas per a la mobilització social. I així ho demostra el Moviment del 15-M, que, un mes després d’irrompre, està provocant una reflexió col·lectiva als barris i als pobles, a més de propostes que, des de la meva anàlisi, arribaran aviat als nostres parlaments. Sense Internet, el mateix aixecament de l’EZLN no hauria tingut l’impacte internacional que va tenir la Quarta declaració de la selva Lacandona, la qual va esdevenir una crida global a lluitar contra el neoliberalisme.
Quin futur poden tenir Anonymous i Lulz Sec?
Es presenta molt incert, ja que són xarxes capaces de transformarse en qualsevol moment a causa de la seva pròpia estructura organitzativa. Aquest és el gran proble- ma pel poder, al qual li és molt complicat encerclarles atesa la quantitat de persones que es veuen representades per aquests moviments. Uns nous actors polítics que, a més d’envoltarse de l’aurèola de la llibertat, saben trencar els bloquejos informatius que imposen les lleis i els mateixos mitjans de comunicació de masses.
Ponte Enmedio